cf

cf
cf cf
cf cf
cf
                          cf cf                             cf
cf cf cf cf

cf

Si utilitzem la forma com fem servir els dos hemisferis del cervell com a metàfora de la relació entre l’art i la ciència no és per casualitat. Des de fa ja molt temps les fronteres que existeixen entre nombroses disciplines, estant tendint a tornar-se difuses, molt més les que separen l’art de la ciència. Aquest tema ha estat abordat en nombroses ocasions en els últims temps. La ciència moderna ha dotat a la societat d’unes eines tan avançades que ha situat a aquesta davant nous paradigmes.

L’art no ha restat aliè a aquest procés, no sols per la capacitat que té aquest de plantejar els interrogants necessaris per a l’anàlisi d’aquesta nova realitat, sinó que també al dotar-se aquest de noves eines també s’ha dotat de nous mitjans d’expressió. Aquesta reflexió ha estat àmpliament tractada des de nombrosos angles per grans pensadors, artistes e institucions, però no es aquesta la nostra reflexió.

Creiem que es fa necessària una reflexió més conceptual. Deixant de banda la obvietat de la repercussió que han tingut els avenços tecnològics tant en la societat com en l’art, nosaltres plantegem, les línies d’influència mútua que es produeixen a nivell de pensament i filosofia.


LLEGIR MES >

.cf cfTAULES OBERTES

cf
cf cf
cf cf
cf programari
PD+PDP+PIDIP lliure
multimedia en
temps real

cf
cf
cf cf

                         cf cf
cf cf C O M A F O S C A cf
MOSTRA EXPOSITIVAcf

 TALLERS

cfpremsa

cf
cf cf
cf cf cf cf  


 
cf